- Es tracta d’un altre membranòfon,
que es toca a tot el món àrab de l’Orient Mitjà (d’on és originària), el
Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, tot i que darrerament s’ha popularitzat molt
entre els percussionistes moderns.
- La darbukka és un tambor en forma
de copa amb una sola membrana, perquè la boca inferior està oberta.
- Els materials que s’hi empren són la
ceràmica i el metall (també la fusta) per al cos i la pell de cabra per a la membrana.
- En alguns models artesans fets de
ceràmica, la pell no es pot afinar, però en els que es comercialitzen actualment (que
segueixen més aviat el model turc i són metàl·lics, com la de la foto) hi ha un
cèrcol i uns tensors que permeten d’afinar l’instrument amb facilitat.
- Les dimensions són variables, però les
més comunes tenen una llargada de fins a 40 cm i un diàmetre de 20 cm a la part de la
pell i de devers 12 cm a la part inferior.
- Per tocar la darbukka es col·loca
sota el braç o entre les cames, i es percudeix amb els dits, cosa que permet donar-hi
molts matisos.
- Té un timbre profund si es toca al centre
amb el polze i agut si es colpeja a prop de les voreres i amb els altres dits.
- Es pot aconseguir un efecte diferent si et
toca suaument amb la mà o amb una maça i es modifica la quantitat d'aire del recipient
introduint-hi i traient-ne l'altra mà, com pots escoltar en un dels exemples.
|
